Comparteixo que l’avanç de la tecnologia de les comunicacions va per davant de la nostra capacitat d’adaptar-nos de manera estable, ja que la pressió de la sobreestimulació no para, desembocant a una pressió de temps i informació.
Dit això, considero que la persona ha de tenir la voluntat de parar per no col·lapsar-se i patir estrès. Però, en la pressió social en la que estem immers, es pot parar?
De fet, som nosaltres els que estem alimentant aquesta pressió, i l’acceptem pels beneficis que reporta. No ho dubto, però CUITA !!, perquè si no es te bona mesura de la utilització d’aquesta sobreestimulació, disminueix, per posar un exemple, la capacitat d’atenció i concentració. De fet ja s’està veient en alguns joves que tenen veritables problemes en els estudis (sense deixar de banda altres alteracions que els acompanyen).
Aquesta “Era” on prolifera més la resposta instantània i a distància que la presencial, a on ens portarà?
Per posar un altre exemple del us nociu en l’àmbit laboral, seria el que implica la velocitat de resposta sense haver reflexionat sobre el tema rebut, que moltes vegades ho requereix.
A més, la comunicació via correu electrònic , whatsapp, etc. es presta a confusió, sobretot en temes delicats que s’aclaririen de forma presencial.
(¡I quanta gent diu per e-mail, per exemple, el què no s’atreviria a dir en persona!!!)
I pregunto: què alimentem? Per no allargar-me més, perquè és un tema molt ampli per abordar per edats i àrees d’utilització, només vull acabar amb una reflexió:
– Aquesta societat de la que ens queixem tant perquè és caòtica, l’estem fent nosaltres, i està a les nostres mans el com gestionar el què estem creant.
Psicòloga Vilanova i la Geltrú 