Si be és important per la salut, el què mengem, també ho és el cóm mengem, ja que implica una bona digestió, assimilació i eliminació dels aliments ingerits.
M’agradaria plantejar-vos una resposta a la següent pregunta: Per què hi ha tanta gent que segueix menjant sense tenir gana físicament, és a dir, en el sentit fisiològic?
Hi ha diverses maneres de menjar que aborden una possible resposta:
- Quan menges, sents que alliberes gran tensió i et relaxes?
- Menges de peu o al sofà i realitzant altres activitats alhora?
- Et resulta difícil resistir-te a menjar alguna cosa que tens just davant teu?
- Menges quan et sents trist/a, o cansat/a?
- Menges sovint per no pensar amb coses que et preocupen?
- Menjar és un dels teus grans plaers?
- Quan et falta confiança en tu mateix/a, busques l’escapatòria menjant en excés?
- Menges sovint entre hores?
- Etc.
El mètode de les dietes és el més ràpid per perdre pes, això està clar, però, a la llarga, funciona?
- Tens vàries talles de roba a l’armari?, la talla que et poses quan estàs prim/a; la talla que et poses quan estàs ple/na; la que et poses quan has recuperat el pes; i la que et poses quan estàs gras/a?
- Acabes caient amb els vells hàbits alimentaris, i per tant guanyant pes?.
- Què prefereixes: una millora a curt termini, sense assegurar-te res, o els resultats a llarg termini que t’asseguren una millor qualitat de vida a tots nivells?
La qüestió és que perdre pes és fàcil (independentment de la dieta que utilitzem):
- si acceptem les veritables raons per les que mengem en excés,
- si canviem l’actitud davant l’alimentació,
- si mantenim la motivació com a arma infal·lible.
Pensa que si t’alimentes be estàs millor. Si estàs millor tu t’alimentes com vols perquè mai posaràs en perill la teva salut. El sentit comú és el millor aliat, perquè identifica el com, el què o el per què mengem determinats aliments.
Psicòloga Vilanova i la Geltrú 