Per posar un exemple: quan al nen se li ensenya que si es porta bé (fa quelcom que nosaltres volem) li recompensarem amb caramels, “punts verds” o altre gratificació, i si es porta malament (no fa el què li diem) el castigarem, li donarem “punts vermells”, o altra cosa, el nen aquí aprèn una cosa segura: a ser competitiu, o sigui, a que els “bons actes” tenen el fruit d’una recompensa i els “mals actes” no tenen cap fruit compensatori.
Comparteixo que mai traureu el gran potencial del vostre fill si utilitzeu com a sistema educatiu el premi i el càstig, però sí que l’ajudareu a ser ell mateix quan se’l gratifica pels “bons actes” amb paraules d’amor i comprensió que com a resultat potencien la seva manera de ser i comportar-se, així com quan l’hagueu de “castigar” ( a vegades, i no com a sistema educatiu) pels “mals actes”, aleshores caldria parlar amb ell perquè comprengui el valor del seu comportament i si no, que sàpiga que hi haurà una conseqüència inflexible.
Recordem que els nens aprenen per la lògica, i si sou inflexibles amb una norma essencial per vosaltres com a pares, el nen l’acaba aprenent, però si cediu, el nen es troba perdut i aprèn que aquella norma a vegades serveix i a vegades no, per tant li doneu les eines perfectes perquè us posi a prova.
Hi ha nens que realment posen a prova contínuament als pares perquè aquests reaccionin. Aquest nen, el què està fent és estimular la seva intel·ligència, el seu enginy, i la seva inventiva per sortir-se amb la seva.
Si els pares ho miressin des d’aquesta perspectiva, marcarien els límits ben clars al nen, ja que ho està demanant a crits a través de la seva conducta provocadora.
Hi ha moltes maneres de fer que no impliquen premi i càstig perquè el nen vagi acceptant els valors que voleu com a pares, aquells valors que s’aniran introduint, poc a poc, i l’ajudaran a la formació de la seva personalitat.
Quins valors li voleu transmetre al vostre fill? Aquesta és una qüestió essencial, ja que d’aquí esdevé el què el nen aprèn de nosaltres.
