L’adolescent i la seva autoestima

L’autoestima en l’adolescent no és fàcil, és una estructura a fer, metafòricament parlant.
Què és l’autoestima? És l’auto concepte. Així doncs, l’adolescent passa per una etapa mot dura de transició, que va canviant aquest auto concepte d’una manera tan ràpida, com per posar un exemple; el comentari que li pugui fer algun amic del grup, i que no encaixi amb el auto concepte, aleshores, sense avís, el canvia sense pensar-hi gaire, però aquí entra la baralla interna entre: el formar part del grup i ser valorat per ell, i el propi concepte que en el fons te de si mateix, i que a vegades és venut per formar part del grup.

El comentari dels altres se li dona massa importància, i en aquesta època de tantes xarxes socials, encara es fa més imminent, posant en perill la identitat que el noi/a va construint.

El narcisisme és prou evident (i no tan sols entre els adolescents), necessitant sempre l’aprovació de l’altre , el “ok”, el “m’agrada”, etc., i això ens fa ser esclaus dels comentaris externs, d’aquí més dificultat en la pròpia recerca.

Val a dir, que quan l’adolescent pensa en solitud, construeix aquells valors que li són familiars, des de sempre, i que ara ha de consolidar en més fermesa. Doncs bé, aquí els pares i tenen molt a veure, encara que sembli el contrari per les múltiples baralles que apareixen, però el fill necessita de la baralla per posicionar-se, i se l’ha d’ajudar encara que sigui a “crits”.

Penso que estem pujant una societat on el comentari de la massa se li dona bastant de pes, per tant, no critiquem als adolescents que no ho tenen gaire fàcil en la construcció d’una autoestima ferma que els ajudi a viure més feliços.