La gelosia és un estat molt intens del ser humà, i el primer que provoca és destruir-se a un mateix, i quan la persona no pot suportar-ho més, va cap a destruir a l’altre.
Podríem definir la gelosia, a nivell senzill, com a un estat intern d’inseguretat i de molt baixa autoestima en molts aspectes, o alguns concrets de la pròpia vida.
Podem dir que la societat ha venut, a través d’anuncis, pel·lícules, etc., que ser gelós representa que estimes a la persona, i realment està lluny de la realitat. Aquest bombardeig sobre el tema ens ha fet molt mal. Veritablement la gelosia és una eina de debilitat perfecte de destrucció i violència cap a l’individu i cap a la societat.
El camí oposat que es pot cultivar és la integritat pròpia. Necessitem de la fortalesa interna, la qual es va aconseguint en augmentar l’autoestima, aleshores no hi te cabuda la gelosia perquè el propi valor és un exemple per l’altre i així ens podem ajudar entre tots, canviant de paradigma cap a la integritat, que ens fa viure des de nosaltres cap enfora i no a la inversa, i que ens enforteix el propi camí i no per comparació.
Amb aquesta nova visió, la gelosia no existeix, només hi ha el Ser ple de comprensió.
Psicòloga Vilanova i la Geltrú 